Fundació Maria Ferret

Estimats i benvolguts germans escoltes: avui fa un any que na Maria Ferret va partir cap a la casa del Pare. Inevitablement, l’hem trobada a faltar, però ens aconhorta pensar que vetlla per noltros i que descansa en la pau del Senyor.

També ens consta que ningú mor del tot mentres visqui en la memòria dels que l’estimen.  Amb aquest poema de Miquel Martí i Pol, que també va morir  un 11 de Novembre, però de fa 10 anys, li volem retre un sentit i senzill homenatge, tot recordant la fermesa de les seves conviccions i la calidesa humana del seu carácter.

Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d’aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s’apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o encara, en un objecte,
el més íntim i clar,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d’adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.

Miquel Martí i Pol.